Comentaris a: Herència… http://elsborrellons.com/2010/07/herencia/ Wed, 28 Dec 2011 13:27:31 +0000 hourly 1 http://wordpress.org/?v=3.3.2 Per: Vane Ginestar http://elsborrellons.com/2010/07/herencia/#comment-548 Vane Ginestar Fri, 30 Jul 2010 10:25:54 +0000 http://elsborrellons.com/?p=197#comment-548 Sempre queda l'opció de no entrar, almenys en tots els aspèctes, en la dinámica d'eixa herència. Molts no ho entendran, t'avise... Sempre queda l’opció de no entrar, almenys en tots els aspèctes, en la dinámica d’eixa herència. Molts no ho entendran, t’avise…

]]> Per: Xavi Ivars http://elsborrellons.com/2010/07/herencia/#comment-547 Xavi Ivars Fri, 30 Jul 2010 07:37:37 +0000 http://elsborrellons.com/?p=197#comment-547 Fa temps vaig trobar una cita al respecte de Sòcrates que em va fer molta gràcia. Et deixe l'enllaç http://xavi.infobenissa.com/bloc/2008/el-baix-nivell-de-lalumnat/ Fa temps vaig trobar una cita al respecte de Sòcrates que em va fer molta gràcia. Et deixe l’enllaç

http://xavi.infobenissa.com/bloc/2008/el-baix-nivell-de-lalumnat/

]]> Per: vicentmarroixest http://elsborrellons.com/2010/07/herencia/#comment-545 vicentmarroixest Thu, 29 Jul 2010 23:29:09 +0000 http://elsborrellons.com/?p=197#comment-545 El teu relat, on les frases son textual i moltes voltes escoltades, y que diuen, que els jóvens de hui en dia són ,,,,,, no tenen ....., només busquen ....... només van a la seua...... , no tenen respecte a res ......., i així, fins a quaranta mil acusacions o definicions de la joventut de hui, no son originals. Però, tu, que ho descrius molt bé, has de saber, que la joventut de cada època, ha sigut acusada d´això que abans hem deixat en punts suspensius. I crec que eixa actitud és la demostració d'una frustració, una enveja o un desitjar ser el jove o la jove, de fa quaranta anys, Posem que la senyora del relat té setanta anys. Cada generació fa la seua societat, i per descomptat ve condicionada per les anteriors. Sempre els majors, han criticat el que la joventut ha fet en cada moment, i han dit que el futur seria un desastre. Ells, segur que van sentir eixes mateixes paraules del seu majors. La vida és un anar i vindre, i volta a començar. Els errors els mateixos. La pedra seguix alí, i volta a entropessar. Felicitats. Llegir el teu relat és com traslladar-me quarantes anys arrere, al despatx de pa, on cada dia Pasculeta i Carlos "al del forn", del carrer sant Josep, venien als seus "pa blancs" i la "barra Saona", i les dones deien que els jóvens teníem el cap buid i no tenin respecte. El teu relat, on les frases son textual i moltes voltes escoltades, y que diuen, que els jóvens de hui en dia són ,,,,,, no tenen ….., només busquen ……. només van a la seua…… , no tenen respecte a res ……., i així, fins a quaranta mil acusacions o definicions de la joventut de hui, no son originals.
Però, tu, que ho descrius molt bé, has de saber, que la joventut de cada època, ha sigut acusada d´això que abans hem deixat en punts suspensius.
I crec que eixa actitud és la demostració d’una frustració, una enveja o un desitjar ser el jove o la jove, de fa quaranta anys, Posem que la senyora del relat té setanta anys.
Cada generació fa la seua societat, i per descomptat ve condicionada per les anteriors.
Sempre els majors, han criticat el que la joventut ha fet en cada moment, i han dit que el futur seria un desastre.
Ells, segur que van sentir eixes mateixes paraules del seu majors.
La vida és un anar i vindre, i volta a començar.
Els errors els mateixos.
La pedra seguix alí, i volta a entropessar.

Felicitats. Llegir el teu relat és com traslladar-me quarantes anys arrere, al despatx de pa, on cada dia Pasculeta i Carlos “al del forn”, del carrer sant Josep, venien als seus “pa blancs” i la “barra Saona”, i les dones deien que els jóvens teníem el cap buid i no tenin respecte.

]]>