Sis coses…

No tinc per costum escriure estes coses, però crec que és una cosa ben bonica. Blai em va convidar a continuar una cadena que hi ha pul·lulant per l’esfera.

Es tracta de comentar sis coses relativament insignificants però que ens fan feliços pre un moment. Doncs bé, ací van les meues:

– Que algú em diga que li ha agradat algun escritet del blog.

– La cara del meu cosí Carlos quan li explique algo que no sabia .

– Alçar-me junt amb la banda al finalitzar una peça amb final apoteòsic.

– El silenci que es produeix quan, una nit d’estiu, sopant a la caseta de Miguel, algú de nosaltres diu: “Vivim a la millor terreta del món”.

– Descobrir algú mirant-me als ulls.

– Sentir el riure de mon pare.

Supose que esta és un poc la idea. En teoria ara he de dir-li a sis persones més que seguisquen la cadena, però com no conec a tanta gent (la majoria estan triats) vos convide a vosaltres, amics que no tingueu blog, a que deixeu comentaris amb les vostres sis coses.

Bé doncs, a llegir-se. Besets.

10 pensaments a «Sis coses…»

  1. Sentar-me a la taula amb els meus fills i xarrar amb ells mentre es mengen les sopes.
    Despres d’un dia de treball, gitar-me al sofa i arrimar-e.
    Mirar per la finestra del meu cuarto i veure amaneixer per darrere del Pont del Quisi i el Penyal d’Ifac.
    La risa dels menuts de la familia ( Carlos, Jùlia, Vicent i Marianna)
    Besar i que em besen
    Reconeixer la sort que tinc en la meua vida ( familia, parella, feina etc.)

  2. Veure el somriure del meu fill Vicent quan ha fet alguna cosa malament.
    Tindre una conversa “adulta” amb la meua filla Júlia de només 4 anys.
    Dinades i sopades amb familia i/o amics junt a una bona rialla.
    El silenci de casa, a les deu de la nit, després d’un dia esgotador, allargada al sofa.
    La mirada d’agraïment d’una persona malalta.
    L’abraç fort de complicitat de Sergio, el meu marit.
    Pense que m’en deixe mils, però almenys me n’adonat d’elles.

  3. mmm 6 coses…
    – les abraçades de la meua iaieta i sentir la bona oloreta que fa
    – les xarrades que ens peguem ma mare i jo, cuan tenim temps, perque últimament son totes de pocs minuts, sempre corrent…
    – anar a la caseta, sobretot els díes que fa molt bon temps, perque puc estar per fora, i també els que fa molt de fred, perque estic al racó del foc. Cadascún té lo seu, jeje
    – jugar amb Elisa i Manuel, els meus xikilikis que estaría tot el dia axuxant-los, son tan dolçets!!!
    – els dimarts de 7 a 9, m’encanta!!
    – dir que vaig a casa del meu germà. Bó, aixó més que feliç, que també, el que hem fa és molta gracia.
    * Per cert, també hem fa gracia que he llegit aquest text el segón, encara no sé perqué si està davant del de la pruna, i m’he adona´t que t’he fet feliç uns instants, jeje

  4. Des de que vaig llegir l’entrada he estat pensant…si he de triar 6 coses insignificants que em facen feliç podrien ser:
    – L’empatia amb l’altre
    – Les ‘torraes’ amb la família els diumenges d’hivern en Pinos
    – Un somriure
    – Les xarraes amb els amics sobre la vida
    – Veure com entra un raig de sol pels foraets de la finestra
    – Despertar-te de repent, i veure que encara es de matinada (i et queden unes quantes horetes més de llit)

  5. Una besaeta del meu fillet Carlos, que es una dolçor de xiquet.
    Una abraçada de ma tia Marisa
    un consell
    un muscle on plorar
    la meua cosineta quan hem diu que hem vol i que soc la millor.
    Bo, i moltissimes coses mes.
    muaaaaaaaa!!!!!!!!!!

  6. 1. Acordarme de mi abuela, triando los granos de arros para haser la paella sentada en su eteeeerna silla y con un ramillete de jasmines, pasados con una aguja imperdible, en su tambien eterna bata de luto.

    2. no saber exactamente cuanto me quiere mi madre

    3. Tomar una servesa, con papetas y berberechos con vinagre

    4. llegar a casa y encontrarme a Lola

    5. que me miren con cariño

    6. tener sueños

    Podrien ser altres… com que no se be escriure en valencia ho he fet en castella, i una mica de annero!!!

  7. -El meu gat remugant pq no vol q el destorbe quan dorm al meu llit.
    -Desdejunar un suc de taronja i una llesca de pa amb tomaca llegint el diari (d’ahir) a la terraça.
    -Un café i una mistela entre rialles l’endemà d’una festa.
    -Banyar-me nu.
    -Gitar-me quan ella ja dorm i que m’abrace mig somnàmbula.
    -Que hem desperte al matí quan jo dorc i se’ns faja migdia.

  8. – que es facen les dotze del matí i m’hagen passat les hores com un llamp
    – quan puge jo sol a la Solana i reglote de tant de silenci que hi ha allí dalt i m’entra eixa dolçoreta a l’esperit que em fa pensar que ja tot està com havia d’estar
    – quan el meu nebot Sergi, de 5 anys, em pregunta per mon pare i diu: I ara, el iaio Pere que jo no vaig conéixer és un àngel, no? I jo: Clar home… I ell: I com ha pujat al cel…volant? I jo: volant, home, volant (i reprimisc, per solidaritat, trellat i prudència, fer cap al·lusió a l’ateisme del iaio Pere
    -quan puge a un escenari a fer teatre i la gent em diu que se n’ha fet un fart de riure
    -quan afronte, visc i resolc alguna qüestió que feia mesos que evitava
    -parlar amb persones majors i adonar-me’n que a partir de certa edat la gent perd la vergonya i cadascú per fi es permet de ser qui és (per a bé o per a mal)
    – quan veig a ma mare que, amb setanta anys, es mira a l’espill quan es posa crema de matí, i diu: Home, estropejà del tot no estic…encara m’aguante prou bé, no?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.