NOTA
Aquesta entrada no l’ha escrita Belén.
A diferència de la resta d’entrades d’aquest blog, que les escriu Belén per a que les llegim tots, aquesta anem a escriure-la nosaltres per a que la llegisca ella.
Aquesta entrada s'ha publicat a De tot un poc
8 pensaments a «Felicitats, Belén!!!»
Deixa un comentari
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Belén, moltes felicitats!!!
Aques any vas a rebre les felicitacions de forma diferent, crec que el teu germa ha tingut una idea estupenda, per tant encara que no siga la primera en escriure estic segura que soc de les persones que mes et volen i que mes orgullosa esta de tu, no se si t’ho he demostrat tot el que et mereixes , pero crec que ho saps de sobra. Belén eres la millor filla del mon, i estic segura que mai canviarás. Besadetes. Ta mare
Jo tambe vull formar part d’aquesta felicitacio especial, moltes felicitats bonica. Besadetes
Moltíssimes felicitacions.
Cavallers, 23 anys… en la flor de la vida!! Esta nit et cantarem el “cupeaños felis” el “hapi berdei” i lo que faça falta!
Un beset ben fort!
Bé tinc l’impressió de que sempre arrive tard on no passa res. Felicitats. Crec que ja comence a controlar açó. M’agrada molt el blog es diu eixina? Em senc un poc perdut per internet, imagine com el primer dia d’una classe…Felicitats, ha estat un plaer coneixert.
Jo també m’apunte a les felicitacions. No se de que va, però tractant-se de tu també et felicite. Potser aniversari, sant o un nou conte, tant s’hi val. Felicitats Belen. Bernat
pq t’agraden les meves descripcions…
Has deixat enrere la vila.. que resta calmada com de costum i t’apropes remolc d’un petit tren camí a la gran ciutat. Mils noms la qualifiquen, ciutat de la llum, indret de l’amor.. siga com siga la màgia pren protagonisme per si sola.
I el tren avança sens temor i el batec sobre la via es solapa amb la teva respiració. Mires per la finestra intentant imaginar el que veuràs, el que sentiràs.. més no deixen de ser elucubracions.
Diguem agosarada, doncs per mi el simbolisme de París no se l’emporten ni l’arc de triomf, ni el Louvre, ni la Tourre Eiffel… per mi el més gran de la ciutat és l’aroma. Aquell intocable, incomprensible, inoculable.. una fragància que t’embolcalla mentre restes en silenci caminant pel barri de Montmatre, on els bohemis pintors es trenquen els canells per improvisar el mínim detall dels panorames de París. On els pobres canten als metros i regalen melodies allà on vagis. Aquell aroma del perfum que desprèn la nit Parisina, que fa que el lloc menys il•luminat de la vila sigui el que més brilla, on el fum dels cotxes dibuixen entre la multitud un vell paratge, on el anar i venir de la gent, el xiuxiueig de la parla francesa i els motors dels vehicles formen una partitura. És llavors quan t’escapes de les grans multituds d’un Sagrat coeur meravellós, d’un Notre damme tètric i espectacular, d’uns museus de pel•lícula.. és llavors quan defuges del turisme típic però necessari per conèixer i valorar la ciutat.. és llavors quan pots dir.. j’adore París!!!
que la disfrutis guapa!!!!!
petons