Un café?…

– Vicenta, corre vine que ja han tirat la traca!!!

– Hui es casa la Mª José, la filla de Dolores, la del Rull no?

– Qui anava a dir-ho, amb lo poc agracià que és. I amb qui es casa?

– Ningú, un castellà..

– Xé, xé, açò és de jusgat de guàrdia. Pues diuen que fa un senyor bodorrio.

– Ei veges, es veu que ell és de casa bien.

– Ahm, no m’estranya, perquè ella pareix un poc figa no?

– Segur que no sap fer ni un ou fregit.

– Això que tu dius.

———-

– Mira, mira, ja baixen.

– Agosaes que hi ha gent.

– Diuen que en venen de Madrid i tot.

– Caram, quanta cosa…

– Ai, a vore el tratge….

– Pues no és res de l’altre món.

– No diuen que és del Anibal Laguna eixe, que se l’ha fet a València i tot??

– Pues xica, no és pa tant.

– Mirala, ni que fóra modelo. Se li n’ixirà la boca de tant de somriure.

– Ei, amb els diners que li va costar…

———-

– Son pare és el padrí no?

– Normal, soles faltaba. Jo lo que no sé és com Don Domingo els casa tinguent ell un crio.

– Si es que esta juventut fa el que vol. Ja no es respecta res, ni la fe.

– Este matrimoni comença ja en pecat.

– Ni que ho digues.

– Pues ell és salao no?

– Algun fallo tindrà, sinò ja m’explicaràs…

———-

– Xé, xé, açò es per a voreu, a xavo el circo eh! Soles falta la xirimita.

– No sigues roïn dona.

– No sóc roïn, dic les coses com son, i com son, son, o no?

– No et falta gens de raó.

– Ai, ara vorem a la Dolores.

– Segur que va tota exagerà.

– Pues com sempre, que tu l’has vista mai discreta?

– Pues no, hasta el dia que es va morir el germà tenia que portar ella aquell jersei amb pedrería.

– Si es que….

———-

– Ai mírala, mírala, ni que fóra la reina.

– Això voldria ella, i que tots li lleparen el cul.

– Soles que li lleparen???

– Jajaja… Pues dona, el tratge tampoc és massa lleig no?

– Si no fóra per lo gorda que està, li quedaría bé i tot.

– Ai, és que eixe descot… Que molts anys es pensa que té?

– Agosaes, eixes coses ja no mo les podem posar a la nostra edat.

– Ai senyor, pa que encabant diguen….

– Si és que no poden amagar-ho, els agrà aparentar…

– I com més millor.

– La qüestió és quedar bé, i si pot ser, a lo grande.

– Lo que tu dius…

———-

– Mira, ja passen per ací davant.

– Ale Dolores!!!! L’horabona eh!!!

– Que guapa està la xicona!!!

– Tota a sa mare. Guapa!

– Adiós xica, i l’horabona altra volta!!!

———-

– Que fem Paqui, mo n’anem?

– Ei, ací que fem.

– Bé pues, demà a la mateixa hora no?

– Sí sí, que es casa Maria, la xicona de Maruja.

– Pues res, ens vegem ací i ens fem el café com sempre no?

– Clar dona, café, café.