Un café?…

– Vicenta, corre vine que ja han tirat la traca!!!

– Hui es casa la Mª José, la filla de Dolores, la del Rull no?

– Qui anava a dir-ho, amb lo poc agracià que és. I amb qui es casa?

– Ningú, un castellà..

– Xé, xé, açò és de jusgat de guàrdia. Pues diuen que fa un senyor bodorrio.

– Ei veges, es veu que ell és de casa bien.

– Ahm, no m’estranya, perquè ella pareix un poc figa no?

– Segur que no sap fer ni un ou fregit.

– Això que tu dius.

———-

– Mira, mira, ja baixen.

– Agosaes que hi ha gent.

– Diuen que en venen de Madrid i tot.

– Caram, quanta cosa…

– Ai, a vore el tratge….

– Pues no és res de l’altre món.

– No diuen que és del Anibal Laguna eixe, que se l’ha fet a València i tot??

– Pues xica, no és pa tant.

– Mirala, ni que fóra modelo. Se li n’ixirà la boca de tant de somriure.

– Ei, amb els diners que li va costar…

———-

– Son pare és el padrí no?

– Normal, soles faltaba. Jo lo que no sé és com Don Domingo els casa tinguent ell un crio.

– Si es que esta juventut fa el que vol. Ja no es respecta res, ni la fe.

– Este matrimoni comença ja en pecat.

– Ni que ho digues.

– Pues ell és salao no?

– Algun fallo tindrà, sinò ja m’explicaràs…

———-

– Xé, xé, açò es per a voreu, a xavo el circo eh! Soles falta la xirimita.

– No sigues roïn dona.

– No sóc roïn, dic les coses com son, i com son, son, o no?

– No et falta gens de raó.

– Ai, ara vorem a la Dolores.

– Segur que va tota exagerà.

– Pues com sempre, que tu l’has vista mai discreta?

– Pues no, hasta el dia que es va morir el germà tenia que portar ella aquell jersei amb pedrería.

– Si es que….

———-

– Ai mírala, mírala, ni que fóra la reina.

– Això voldria ella, i que tots li lleparen el cul.

– Soles que li lleparen???

– Jajaja… Pues dona, el tratge tampoc és massa lleig no?

– Si no fóra per lo gorda que està, li quedaría bé i tot.

– Ai, és que eixe descot… Que molts anys es pensa que té?

– Agosaes, eixes coses ja no mo les podem posar a la nostra edat.

– Ai senyor, pa que encabant diguen….

– Si és que no poden amagar-ho, els agrà aparentar…

– I com més millor.

– La qüestió és quedar bé, i si pot ser, a lo grande.

– Lo que tu dius…

———-

– Mira, ja passen per ací davant.

Ale Dolores!!!! L’horabona eh!!!

Que guapa està la xicona!!!

– Tota a sa mare. Guapa!

Adiós xica, i l’horabona altra volta!!!

———-

– Que fem Paqui, mo n’anem?

– Ei, ací que fem.

– Bé pues, demà a la mateixa hora no?

– Sí sí, que es casa Maria, la xicona de Maruja.

– Pues res, ens vegem ací i ens fem el café com sempre no?

– Clar dona, café, café.

5 pensaments a «Un café?…»

  1. jajaja, que risa!! M’he traslladat a la plaça de Benissa en qualsevol dissabte per la vesprada!!!
    No vull possar-los nom a aquestes dos senyores pero alguns em venen al cap sense voler 😉

    Este l’hem de fer les 2 quan tornes tipo cafe teatre, si et pareix bé, val?

    Molts bessets wapeta!!! jajajaj que bó, xé!!

  2. Si les tacetes de café de la jijonenca parlaren… ens pitarien les orelles a mig poble! Ara en festes no els faltarán temes de conversa. Que si el traje, que si el ramei… i tipitim i tipitim

    Un beset!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.