No tinc per costum escriure estes coses, però crec que és una cosa ben bonica. Blai em va convidar a continuar una cadena que hi ha pul·lulant per l’esfera.

Es tracta de comentar sis coses relativament insignificants però que ens fan feliços pre un moment. Doncs bé, ací van les meues:

– Que algú em diga que li ha agradat algun escritet del blog.

– La cara del meu cosí Carlos quan li explique algo que no sabia .

– Alçar-me junt amb la banda al finalitzar una peça amb final apoteòsic.

– El silenci que es produeix quan, una nit d’estiu, sopant a la caseta de Miguel, algú de nosaltres diu: “Vivim a la millor terreta del món”.

– Descobrir algú mirant-me als ulls.

– Sentir el riure de mon pare.

Supose que esta és un poc la idea. En teoria ara he de dir-li a sis persones més que seguisquen la cadena, però com no conec a tanta gent (la majoria estan triats) vos convide a vosaltres, amics que no tingueu blog, a que deixeu comentaris amb les vostres sis coses.

Bé doncs, a llegir-se. Besets.