La carta…

Estimats reis mags:

Soc Joel, i m’he portat prou bé enguany. He tret bones notes a l’escola, i, al costat de la meua germana menuda, no he fet enfadar quasi als meus pares.

És de veres que Anna, la meua germaneta, i jo, ens barallem moltes vegades, però és que, com diu ma mare, “la xiqueta és un terremoto”. No vull dir que siga maleita, senzillament és nerviosa, i ens fa perdre els nervis a la resta.

Per a enguany no demanaré molt, ja que tot el món diu això de “estem en crisis”. No entenc molt bé que significa, però el que si he entés és que no hi ha molts diners, així que intentaré no passar-me’n.

Per a mi vull uns guants per al fútbol, que me’ls van furtar. Ma mare diu que em fa falta un jaquetó, així que bé, també me’l demane. M’agradaria que em portareu algun llibre, que estic fart de llegir els llibres que em donen els meus cosins. Vull llegir-ne algun que no hagen llegit ells. En fi, per a mi no demane més, però si em voleu portar algo, ja es cosa vostra.

Per a la meua germana demane un nino de peluix. Supose que amb això ja estarà contenta. També necessita tenir “algú sempre damunt d’ella”. Jo no sé si això ho podeu portar, però els meus pares no paren de dir-ho.

Per a la meua mamà demane unes esportives noves, ja que no pot anar al gimnàs perquè no en té. També li vindria bé “un negre que li la vente”. No entenc ben bé què ha de ventar-li, però sempre que demanem algo ella diu això. Bua, si li’l porteu segur que és la dona més feliç del món.

Per al meu papà demane un mòbil nou, perquè el té molt vell. Com que és un poc cafre ell no se’l té que comprar, així que si li’l porteu vosaltres millor. No sé si li pot fer falta algo més. Bueno, ara que ho pense, vos demane una caixa d’aspirines per al meu papà, perquè tots els anys el dia de reis es posa malalt i no pot venir a veure-vos. I per cert, a partir d’ara no li demanaré res al Pare Noel, perquè també li’n vaig demanar i no em va fer gens de cas.

Al tio Josep i la tia Esther els demane un fill, així tinc un cosinet menut, que son tots majors. No vull passar-me’n, però crec que també els fa falta, a vore si ho dic bé, que “els passe algo per a veure lo bé que viuen”. No m’acaba d’agradar el desig, però és el que diuen en casa, així que si ho diu la mare no pot ser roin.

A la tia Ruth, que és soltera, li demane “un bon polvo”. Jo no ho tinc clar, però la mamà està convençuda que se li acabarien els problemes.

En fi, Reis Mags. D’ací pocs dies us veuré. Espere que el problema de pell de Baltasar haja millorat des de l’any anterior, perque aquelles vores mig blancoses no tenien massa bona pinta.

Bé, moltes gràcies i bon nadal.

Joel.

P.D: No és suposa que els nanets són els que ajuden al pare noel? El pare em diu que es que des d’on veniu vosaltres també son baixets, però crec que ho diu per a que calle. En fi, espere que vos agraden els pastissets, i no feu soroll per si mon pare torna a estar malalt que no vos vega.