El meu país es tant petit...

Les voltes al sol

L’hivern em pega tort. A voltes desitjaria ser d’altra espècie animal i tancar-me en algun lloc fosc, a soles, i dormir molt durant tots eixos mesos. Ara ja és març. El dia va allargant-se, es nota que la primavera ve de camí, i eixa llum em dona vida. Pareix que els carrers tornen a ser…

continueu llegint
 
De tot un poc

Soc d’eixes….

Soc d’eixes. De quines? No ho sé, d’eixes. De les que es bloquegen quan no ho poden coure. De les que es fan menudes que alguna cosa queda gran. De les que mantenen el tipo quan només poden perdre’l. De les que aguanten, i aguanten, i aguanten… Soc d’eixes. De les que necessiten amagar-se uns…

continueu llegint
 
El meu país es tant petit...

Per què escric?

Vaig començar a escriure per dolor, el d’una pèrdua important. Dolor per no haver dit adéu, per no poder imaginar el món a partir d’aquell dia. Ho tenia al cor, però no em travessava la gola i vaig començar a escriure-ho. Durant anys li donava el mèrit a ma uela, que era la que havia…

continueu llegint
 
De tot un poc

Per què sóc Berlem a les xarxes?

De menuda no m’agradava el meu nom. Sempre he culpat les festes de Nadal i totes les nadalenques, eren setmanes insuportables. Va ser una crisi forta, fins al punt de voler canviar-me el nom. Recorde negociar tot açò amb ma mare, i entenc que no ho vaig aconseguir perquè Belén seguisc sent, però vaja, tenia…

continueu llegint
 
Històries

La superheroïna que no duia capa

De menuda vaig conéixer una superheroïna. Em va fer prometre que li guardaria el secret per a preservar el seu anonimat. Bé, tampoc no em va dir res, però aquell dit índex sobre la boca i aquella picada d’ull no necessitaven major explicació. I així ho vaig fer durant molts anys, sobretot a causa de…

continueu llegint
 
El meu país es tant petit...

I la culpa no era meua…

I la culpa no era meua

Que complicat. Tindre l’oportunitat de contar situacions i aberracions que ens han passat, de buidar, i quan intente fer-ho els pensaments estressen, les imatges supuren com si fora pus en una ferida encara fresca. Saber-me acompanyada i estimada per tantes companyes dona força, però ho tenim tan gravat a foc, que alguna cosa allà al…

continueu llegint
 
El meu país es tant petit...

De braceo…

Experiència personal

Vaig començar a pujar les escales de ta casa, com tants divendres he fet. Eixes en què cada escaló tenia una alçada diferent. En fer la primera revolta, allí estava la saleta on tantes hores havíem estat les dos mirant el televisor. Encara recorde aquell cap d’any en que, quan a penes eren les deu…

continueu llegint
 
Diari d'una regidora

La por…

“M’he clavat en un projecte polític” vaig dir abans de començar a menjar. La taula estava ja parada, i el dinar, de cullera, ja fumejava escudellat als plats de cul fons. Silenci. Els rostres familiars no es definien. Podia percebre el desacord, fins i tot certa decepció inicial. Coneixent-me sabien que no em quedaria en…

continueu llegint