Els borrellons del melic

- Vicenta, corre vine que ja han tirat la traca!!!

- Hui es casa la Mª José, la filla de Dolores, la del Rull no?

- Qui anava a dir-ho, amb lo poc agracià que és. I amb qui es casa?

- Ningú, un castellà..

- Xé, xé, açò és de jusgat de guàrdia. Pues diuen que fa un senyor bodorrio.

- Ei veges, es veu que ell és de casa bien.

- Ahm, no m’estranya, perquè ella pareix un poc figa no?

- Segur que no sap fer ni un ou fregit.

- Això que tu dius.

———-

- Mira, mira, ja baixen.

- Agosaes que hi ha gent.

- Diuen que en venen de Madrid i tot.

- Caram, quanta cosa…

- Ai, a vore el tratge….

- Pues no és res de l’altre món.

- No diuen que és del Anibal Laguna eixe, que se l’ha fet a València i tot??

- Pues xica, no és pa tant.

- Mirala, ni que fóra modelo. Se li n’ixirà la boca de tant de somriure.

- Ei, amb els diners que li va costar…

———-

- Son pare és el padrí no?

- Normal, soles faltaba. Jo lo que no sé és com Don Domingo els casa tinguent ell un crio.

- Si es que esta juventut fa el que vol. Ja no es respecta res, ni la fe.

- Este matrimoni comença ja en pecat.

- Ni que ho digues.

- Pues ell és salao no?

- Algun fallo tindrà, sinò ja m’explicaràs…

———-

- Xé, xé, açò es per a voreu, a xavo el circo eh! Soles falta la xirimita.

- No sigues roïn dona.

- No sóc roïn, dic les coses com son, i com son, son, o no?

- No et falta gens de raó.

- Ai, ara vorem a la Dolores.

- Segur que va tota exagerà.

- Pues com sempre, que tu l’has vista mai discreta?

- Pues no, hasta el dia que es va morir el germà tenia que portar ella aquell jersei amb pedrería.

- Si es que….

———-

- Ai mírala, mírala, ni que fóra la reina.

- Això voldria ella, i que tots li lleparen el cul.

- Soles que li lleparen???

- Jajaja… Pues dona, el tratge tampoc és massa lleig no?

- Si no fóra per lo gorda que està, li quedaría bé i tot.

- Ai, és que eixe descot… Que molts anys es pensa que té?

- Agosaes, eixes coses ja no mo les podem posar a la nostra edat.

- Ai senyor, pa que encabant diguen….

- Si és que no poden amagar-ho, els agrà aparentar…

- I com més millor.

- La qüestió és quedar bé, i si pot ser, a lo grande.

- Lo que tu dius…

———-

- Mira, ja passen per ací davant.

- Ale Dolores!!!! L’horabona eh!!!

- Que guapa està la xicona!!!

- Tota a sa mare. Guapa!

- Adiós xica, i l’horabona altra volta!!!

———-

- Que fem Paqui, mo n’anem?

- Ei, ací que fem.

- Bé pues, demà a la mateixa hora no?

- Sí sí, que es casa Maria, la xicona de Maruja.

- Pues res, ens vegem ací i ens fem el café com sempre no?

- Clar dona, café, café.