Des de que el món és món, i la vida és vida, els éssers vius que habiten en ella, la Terra, han coexistit amb total concordança, superant els possibles obstacles que la evolució els ha anat plantejant. No obstant, hem sigut les persones qui, en un brot, segons nosaltres, de saviesa, vam decidir civilitzar-nos.
Deixant a banda la possible incongruència d’aquesta afirmació, vam ser nosaltres qui decidírem que es fa i que no, com si i com no, i per llàstima, també decidírem qui sí i qui no. També va ser mala sort que les més perjudicades hagen sigut les dones.
No sols han sigut, supose que per la mala llet la gràcia de Déu, les encarregades de la casa per definició, sinó que s’han passat tota una història a l’ombra. No han sigut escoltades de entrada, ja que abans havien de demostrar que també podien ser importants. Sobra fer el reconte dels descobriments aconseguits per dones, i com molts d’ells encara avui són cautelosament difuminats.
No pretenc entrar en el debat del feminisme. Tant de bò arribara el dia en que no fera falta la seua existència. Però a dia d’avui, malauradament, és necessari. I ho és perquè si no canviem nosaltres, no pot canviar la societat. I la forma de canviar és posar-se mans a l’obra.
Que tinguem la gran sort de ser les que ens embarassem, no vol dir que tinguem que dedicar-nos en cos i ànima a aquesta tasca. Som mares, sí, però també som científiques, periodistes, escriptores, polítiques, artistes, treballadores…
Tenim suficient capacitat per a demostrar el que som, l’hem tinguda sempre, i amb la intel·ligència que ens caracteritza d’haver-ho fet sense tacar-nos les mans de sang. Al contrari, moltes han perdut la seua pel que hui som.
A totes les que han lluitat per aconseguir-ho, els devem els que som hui en dia. Però és a nosaltres mateixa a qui ens devem el que volem arribar a ser. Així que dones del món, que ninguna s’ature. El camí segueix, llarg i pedregós, però no ens cansarem, no ens farà callar, i de segur que no ens farà parar.
3 pensaments a «XX»
Deixa un comentari
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Estic segur que a tu no et pararé res ni ningú. 😉
Hola! No coneixia el bloc…
Trobe que el Dia de la Dona no serveix per a res. És com el dia sense cotxes o coses així. La gent ix al carrer, diu que no vol maltractaments, igualtat, etc… I el dia següent torna a ser el dia de l’home, com tots.
Hem de reflexionar sobre aspectes del paisatge que ens envolta. Per exemple, el paper de la dona com a “Bellea del foc”, “Fallera Major”, “Reina de nosquineshòsties”, etc… Per exemple, el paper de la dona com a presentadora d’informatius: per què han d’estar totes bones? Per exmple, les animadores a clubs tan guai com el Barça. I etc, i etc…
Perdó per l’extensió…
Sols els peixos morts es deixen arrosegar pel corrent