De vegades, quan estic sola, em poso trista.
M’entristeix veure la gent malalta; m’entristeix veure a la gent morir; m’entristeix veure a la gent barallada; m’entristeix veure a la gent trista; i m’entristeix no veure a la meua gent.
De vegades, quan estic trista, plore.
Plore perquè no puc curar a la gent; plore perquè no puc salvar a la gent; plore perquè no puc fer les paus per la gent; i plore perquè no puc veure a la meua gent.
De vegades, quan plore, em sent bé.
Em sent bé perquè em desfogue; em sent bé perquè em relaxe; em sent bé perquè me n’adone que tot no és fosc; em sent bé perquè no es just entristir-me per problemes que no són meus.
De vegades, quan em sent bé, somric.
Somric perquè no em puc queixar de la meua vida; somric perquè em sent millor; somric perquè és un tresor gratuït; i somric perquè potser així aconseguisc fer somriure a algú que realment està trist.
De vegades, quan somric, em sent plena.
Em sent plena perquè faig bé; em sent plena perquè ajude a alguna persona; em sent plena perquè m’ompli que la gent somriga; i em sent plena perquè tot això em posa contenta.
De vegades, quan em sent plena, em sent l’ama del món.
Em sent l’ama del món perquè em sent amb força; em sent l’ama del món perquè em demostre del que sóc capaç; em sent l’ama del món perquè tot és possible; i em sent l’ama del món perquè el meu món, depen de mi.
I és llavors quan escric. Escric per a estar sola, per a posar-me trista, per a plorar, per a sentir-me bé, per a somriure, per a sentir-me plena, per a ser l’ama del meu món. Escric per a mi i per a qui vulga llegir. Escric perquè puc somiar que vole, que lluite, que em pose malalta, que tinc un fill, que sóc home, que torne a ser nena, que estic morta, o més viva que mai. Puc fer meus tots els sentiments de la resta de gent.
De vegades, quan escric, i em sent com tota eixa gent, torne a ser jo.
4 pensaments a «De vegades…»
Deixa un comentari
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
No estigues trista, i no plores.
Perquè quan tu estàs trista, i plores, jo estic trist, i també tinc ganes de plorar.
Sent-te bé, i somriu. Perquè quan estàs bé i somrius contagies a tots aquells que, encara que no siga físicament, estem prop de tu.
I sent-te sempre plena i l’ama del món, perquè saps que ho eres, o almenys ho pots ser. I t’ho mereixes. Tot el que vulgues fer, tot el que vulgues aconseguir, pot ser teu. Només t’ho has de proposar.
I, per favor, mai deixes d’escriure. Perquè t’assegure que no conec a ningú que escriga com ho fas tu.
Passa-ho molt bé en aquesta etapa que ha començat ara. No deixes escapar ni un sol moment per a riure, plorar, estar sola, eixir amb gent, llegir, escriure, perquè totes les experiències que vas a viure són úniques, i mai es repetiran.
Un beset, germaneta.
Dic el mateix que el teu germá, no estigues trista, somriu i aixi tots farem el mateix, el temps passa volant, i de totes les coses es trauen experiencies bones, nosaltres estem igual que tu, pero em de ser forts perque quan menos t’ho esperes ja estaras de nou entre nosaltres, de totes formes, també aci tindras coses per les que posar-te trista, la vida es dura, per tant hem de gaudir els bons moments i buscar-ne de millors. Mua, mua,mua
No plores carinyet meu!! no plores i sonriu!!
La vida t’ha brindat una oportunitat expléndida i dures el que dures ahi, faces el que faces i conegues a qui conegues es sols una experiencia teua i de ningú més. Sols tu tens eixa sort de viure-la perque eres tu qui esta ahi.
Ja varem parlar el dia avans d’anarten i et vaig contar la meua experiencia. Pues be…. em recordes a mi amb moltes coses. no tenim que ser tan diferents saps? pense que com anem coneguen-mos ens sorprendrem de moltes cosetes i ara estic esperant impacient que tornes per contar-me mil i una coses de França. Pero fins entonces….. Disfruta!! i fes moltes moltes moltes coses diferents per a que quan tornes puguem estar hores i hores al teu costat bocabadats escoltant-he.
Eres gran, eres genial, guapa, dolça i el que més m’agrada: SENSIBLE i aixó m’ha costat molt de temps asimilar a mi mateixa que es bo i ara comence a voreu aixina.
bo guapeta que t’aburrire quan mires aço.
Sols tenia ganetes de saber de tu i com a casa ja no tenim internet i no he currat estos dies pues ara que estic a la feina aprofite per dir-te alguna coseta.
Un beset molt molt gran i si vols alguna coseta:
p.serra81@gmail.com
muakkss!!!
tot fa falta en aquesta vida, sense moments trists no apreciariem els moments alegres. I plorar va molt bé que neteja els ulls (jeje) i riure encara millor que ens fa joves i cuan fa arrugues son de les boniques, de les que fan que una cara siga Guapa. No et veig la cara pero en cada cosa que escrius es veu si somrius o plores o t’enfades o et burles o t’indignes, i és que tens la sort de poder fer veurer per mig de les teues paraules.
Eres molt bona!! ;P besets wapeta