De tot un poc

De mamelles i violacions…

Alguna cosa passa en aquest món quan davant la greu notícia sobre la tendència de violar xiques en unes festes, les fotografies que acompanyen poc tenen a veure amb la notícia, i tal volta sí alimenten la causa que aquesta es produïsca. Que en San Fermín hi ha dones que mostren els seus pits i es bufen? Doncs si, bé….

continueu llegint
 
Històries

De la O…

L’altre dia tenia visita a l’hospital, el metge volia controlar-me. Vaig tindre un tumor fa temps, al pit, i per molt que li diga que als meus 83 anys m’enterraran per vellea, ell s’entesta en revisions i revisions, com si fóra tan fàcil anar a Dénia. Mentre no siga precís, tampoc caldrà anar tant. Pareix una tonteria però anar a…

continueu llegint
 
Històries

Picoretes…

L’escalfor del sol d’estiu assoma tímidament per la finestra. Els primers rajos del matí intenten travessar la persiana, que encara roman tancada quasi per complet. La llum li acaricia la cara, suaument, com convidant-la a despertar i encetar un nou dia. Ella, que és de somni profund, pareix que intente despertar i no puga. Després d’una estona,…

continueu llegint
 
El meu país es tant petit...

La minifalda…

Fa ara dos anys vaig fer una cosa que mai haguera cregut tan estúpida i tan important a la vegada: em vaig comprar dos minifaldes. Ja de camí a la trentena, i després de viure situacions que em van fer reflexionar molt sobre les coses importants, i no tan importants, d’esta vida que ens ha tocat…

continueu llegint
 
Històries

Des de l’infern…

Estimada Maria: Perdona’m. El dia que me’n vaig vindre, tu ploraves, i jo et deia que no patires. “Com no vaig a plorar si te’n vas de cara a la mort?”. “No patisques xiqueta meua, guanyarem i tornaré”. Recorde que et vaig besar al front, i tu et vas enquetar perquè no volies que et…

continueu llegint
 
De tot un poc

Atrafegà…

Els dies passen i el temps vola. És curiós com m’he de recordar, de tant en tant, que la vida no s’acaba on aplega la vista. Toca parar un poc i agafar aire. O, millor dit, respirar, així plenament, com només fem després de riure i plorar. “Ens fem majors” diem entre bromes les amigues quan ens retrobem de…

continueu llegint
 
El meu país es tant petit...

Treballar ens farà lliures…

Torne de vacacions i, encara que es suposa que són per a descansar i carregar piles, no ho sent així. De fet, i ja m’ha passat varies vegades, em recorda més bé a quan era una xiqueta, s’acabava l’estiu, i havia de tornar a l’escola. S’acabava allò de córrer pels bancals, pujar als ametlers, anar…

continueu llegint
 
Històries

Actes impurs…

La quietud regna en l’habitació. Allí estem els dos, nuets damunt del llit, aliens al temps que transcorre en l’exterior. La música sona de fons, com si sonara llunyana, decorant l’escena. La llum del sol entra tímidament pels forats de la persiana, mal tirada. Eixa poca llum és suficient per a poder veure lo visible, entreveure lo intuïtiu, i…

continueu llegint
 
Històries

Córrer debades…

M’agrada passar el dia pel carrer, tranquil·lament. Mon pare sempre diu que casa no em caurà damunt, i no, no ho farà. Com que no em veieu, puc recrear-me mirant-vos, veient com camineu, com parleu, com es menegeu, sense que ni tan sols s’imagineu que estic ahí. Com podem estar tan a prop i tan…

continueu llegint
 
El meu país es tant petit...

De rotllos i escalons…

Com tots els divendres, en acabar la classe de flauta, torne cap a ca la uela per a descarregar l’instrument. Alguns divendres ve Maria Teresa a jugar a casa ma uela, però d’altres sóc jo qui va a sa casa. A mi m’agrada més anar a la seua, perquè té la mansió de la barbie,…

continueu llegint